El 8 de març de 2017 es commemora en un context històric i polític ple de dificultats per a la societat, en general, i per a les dones, en particular. El context de què parlem està marcat per l’ascens de l’extrema dreta i del populisme en el món occidental com a conseqüència de les polítiques reaccionàries dutes a terme pels governs europeus, del replegament de la socialdemocràcia a favor dels mercats i dels envits que pateix l’esquerra allà on aconsegueix marges d’influència.
Des de l’Esquerra de Crevillent seguirem treballant per tirar endavant polítiques de conciliació de la vida laboral i personal i familiar, cal una reorganització de les tasques de cura i de la llar basada en la corresponsabilitat. I també una nova planificació dels temps i horaris quotidians. Cal replantejar-nos els permisos de maternitat i paternitat. Hem d’apostar per permisos més igualitaris, uns permisos que fomenten la corresponsabilitat a l’hora de tenir cura dels fills o filles. S’ha d’apostar perquè estos siguen més llargs i flexibles donant sempre l’oportunitat als progenitors d’escollir quan agafar-se les setmanes que els pertoquen (és a dir o al mateix temps o un després de l’altre segons les seues necessitats). Aplicar mesures similars ajudaria a reduir la discriminació salarial que pateixen les dones en edat de ser mares, i que es manté al llarg de la seva vida laboral Com també cal seguir reivindicant el dret com a dones a decidir sobre el propi cos i el dret a una maternitat desitjada i segura, vetllant també perquè les dones joves de 16 i 17 anys puguen exercir este dret lliurement.
Este món globalitzat dominat per grans multinacionals i fortunes, per monopolis i mercats, i per la constant utilització de la guerra com a eina contra els pobles, suposa per a les dones la paralització de gairebé totes les polítiques públiques que estaven encaminades a aconseguir majors cotes d’igualtat i, encara pitjor, l’avanç d’una cultura que menysprea la idea de la igualtat com el principal principi per a la convivència.
Davant d’este panorama de menyspreu a la idea d’igualtat en l’imaginari col·lectiu, des de l’Esquerra entenem que és més important que mai una aposta ferma pel feminisme com a pilar fonamental de transformació social. És imprescindible, així mateix, el reconeixement de la lluita feminista, que persegueix la consecució de la igualtat real, des del respecte a la diversitat.
Apostem per este feminisme que modifica la política, transformant els seus objectius en universals; este feminisme que transgredeix els rols preestablerts i persegueix la llibertat i l’autonomia de les dones a través del compromís polític col·lectiu; el que lluita contra la contínua utilització de les dones com a objectes, com a mercaderia, ja siga a través de l’explotació sexual o llogant els nostres úters.
El feminisme que defensa treballs i salaris iguals; que lluita contra la precarietat laboral i la feminització de la pobresa, i que interpel·la els comportaments misògins reivindicant la nostra visibilitat en tots els espais. El feminisme que no reivindica acords testimonials, sinó aquells que porten aparellats els instruments i pressupostos necessaris per a la consolidació dels avanços assolits lluitant pels drets encara pendents.
Necessitem la pràctica i la política feminista, perquè la igualtat real entre dones i homes tinga la seua plasmació en una educació, una salut, una història, una cultura, una economia … enfocades des de la perspectiva de gènere, per a la consecució d’un món sense desigualtats.
Des de l’Esquerra de Crevillent apostem per un feminisme que despulle al patriarcat dels seus privilegis, única fórmula perquè les dones aconseguim la igualtat. No volem esperar ‘temps millors’, volem aconseguir tots els nostres drets JA!
Sense feminisme no hi ha democràcia.
