La celebració d’enguany del Dia Mundial sense Tabac centra la seua atenció en l’impacte mediambiental que genera el seu cultiu i producció, a més de sensibilitzar dels danys que causa en la salut dels fumadors i dels qui estan al voltant.

Crevillent (31/05/2022).- La UPCCA dependent de la Regidoria de Drets Socials, s’uneix a la campanya institucional de l’OMS per al Dia Mundial sense Tabac de 2022, que gira entorn del tema: «El tabac, una amenaça per al nostre medi ambient». La campanya té per objectiu sensibilitzar el gran públic sobre l’impacte ambiental que té el tabac, des del seu cultiu i producció fins a la seua distribució, sense oblidar els residus que genera. Aquesta campanya donarà als consumidors de tabac un motiu més per a deixar-lo.

Aquesta iniciativa apunta també a denunciar l’obstinació que posa la indústria tabaquera a donar un vernís «verd» a la seua reputació i els seus productes, presentant-se i presentant-los com una cosa innòcua per al medi ambient.

Aquesta indústria, les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de la qual equivalen a 84 milions de tones anuals de diòxid de carboni, contribueix al canvi climàtic i redueix la resiliència davant aquest canvi, a més de malgastar recursos i danyar els ecosistemes.

Cada any es destrueixen uns 3,5 milions d’hectàrees de terres per a cultivar-hi tabac. Aquest cultiu afavoreix la desforestació, especialment en el món en desenvolupament. L’eliminació d’espais forestals per a establir plantacions de tabac deteriora els sòls i en minva el rendiment, això és, la capacitat de les terres per a sostindre el creixement de qualsevol altre cultiu o planta.

«Les conseqüències ambientals del consum de tabac afegeixen una pressió innecessària sobre els ja escassos recursos i els fràgils ecosistemes del nostre planeta. Això resulta especialment perillós per als països en desenvolupament, perquè en aquests es concentra la major part de la producció tabaquera,» va declarar el Dr. Ruediger Krech, Director de Promoció de la Salut de l’OMS. «Quan vosté es fuma un cigarret, està literalment cremant recursos allà on ja escassegen, cremant recursos dels quals depén la nostra pròpia existència».

La càrrega ambiental recau als països que menys preparats estan per a fer-li front i els beneficis aniran a empreses tabaqueres transnacionals que tenen la seua seu en països de renda alta.

Atés que prop del 90% de tota la producció de tabac es concentra al món en desenvolupament, aquest producte té un impacte summament desigual en els diferents grups socioeconòmics de països. Als països de renda baixa i de renda mitjana, molts agricultors i responsables governamentals veuen en el tabac un cultiu comercial que pot generar creixement econòmic, encara que els beneficis econòmics que ofereix el cultiu a curt termini queden anul·lats per les seues conseqüències a llarg termini: augment de la inseguretat alimentària; endeutament dels agricultors, sovint durador; malalties i pobresa entre els peons agrícoles; i degradació a gran escala del medi ambient als països de renda baixa o mitjana.

La indústria tabaquera també ha invertit molt a «rentar la cara» a les seues conductes ecològicament nocives, notificant l’impacte ambiental de les seues activitats i finançant projectes i entitats de responsabilitat social de l’empresa en el seu vessant ambiental. Si aquesta cortina de fum arriba a funcionar és perquè ens falten dades objectives i perquè la legislació és limitada i incoherent en els àmbits tant internacional com local.

Cal entendre que la reducció del consum de tabac constitueix un ressort fonamental per a poder complir el conjunt dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, i no sols aquells que guarden relació directa amb la salut.

En aquesta campanya s’exhorta governs i instàncies normatives a endurir la legislació i, sobretot, a aplicar i reforçar els dispositius existents per a obligar els productors a fer-se responsables dels costos ambientals i econòmics dels residus derivats de productes de tabac.

La UPCCA se une a la campaña contra el tabaco de la OMS

• La celebración de este año del Día Mundial sin tabaco centra su atención en el impacto medio ambiental que genera su cultivo y producción así como del gran impacto medioambiental que provoca su cultivo y producción, además de sensibilizar de los daños que causa en la salud de los fumadores y de quienes están alrededor.

Crevillent (31/05/2022).- La UPCCA dependiente de la Concejalía de Derechos Sociales, se une a la campaña institucional de la OMS para el Día Mundial Sin Tabaco de 2022, que gira en torno al tema: «El tabaco, una amenaza para nuestro medio ambiente». La campaña tiene por objetivo sensibilizar al gran público sobre el impacto ambiental que tiene el tabaco, desde su cultivo y producción hasta su distribución, sin olvidar los residuos que genera. Esta campaña dará a los consumidores de tabaco un motivo más para dejarlo.

Esta iniciativa apunta también a denunciar el empeño que pone la industria tabacalera en dar un barniz «verde» a su reputación y sus productos, presentándose y presentándolos como algo inocuo para el medio ambiente.

Esta industria, cuyas emisiones de gases de efecto invernadero equivalen a 84 millones de toneladas anuales de dióxido de carbono, contribuye al cambio climático y reduce la resiliencia ante este cambio, además de desperdiciar recursos y dañar los ecosistemas.

Cada año se destruyen unos 3,5 millones de hectáreas de tierras para cultivar tabaco en ellas. Este cultivo favorece la deforestación, especialmente en el mundo en desarrollo. La eliminación de espacios forestales para establecer plantaciones de tabaco deteriora los suelos y merma el rendimiento, esto es, la capacidad de las tierras para sostener el crecimiento de cualquier otro cultivo o planta.

«Las consecuencias ambientales del consumo de tabaco agregan una presión innecesaria sobre los ya escasos recursos y los frágiles ecosistemas de nuestro planeta. Esto resulta especialmente peligroso para los países en desarrollo, pues en ellos se concentra la mayor parte de la producción tabacalera,» declaró el Dr. Ruediger Krech, Director de Promoción de la Salud de la OMS. «Cuando usted se fuma un cigarrillo, está literalmente quemando recursos allí donde ya escasean, quemando recursos de los que depende nuestra propia existencia.»

La carga ambiental recae en los países que menos preparados están para hacerle frente y los beneficios van a parar a empresas tabacaleras transnacionales que tienen su sede en países de renta alta.

Dado que cerca del 90% de toda la producción de tabaco se concentra en el mundo en desarrollo, este producto tiene un impacto sumamente desigual en los distintos grupos socioeconómicos de países. En los países de renta baja y de renta mediana, muchos agricultores y responsables gubernamentales ven en el tabaco un cultivo comercial que puede generar crecimiento económico, aunque los beneficios económicos que depara el cultivo a corto plazo quedan anulados por sus consecuencias a largo plazo: aumento de la inseguridad alimentaria; endeudamiento de los agricultores, a menudo duradero; enfermedades y pobreza entre los peones agrícolas; y degradación a gran escala del medio ambiente en los países de renta baja o mediana.

La industria tabacalera también ha invertido mucho en «lavar la cara» a sus procederes ecológicamente dañinos, notificando el impacto ambiental de sus actividades y financiando proyectos y entidades de responsabilidad social de la empresa en su vertiente ambiental. Si semejante cortina de humo llega a funcionar es porque nos faltan datos objetivos y porque la legislación es limitada e incoherente a nivel tanto internacional como local.

Es preciso entender que la reducción del consumo de tabaco constituye un resorte fundamental para poder cumplir el conjunto de los Objetivos de Desarrollo Sostenible, y no solo aquellos que guardan relación directa con la salud.

En esta campaña se exhorta a gobiernos e instancias normativas a que endurezcan la legislación, y sobre todo a que apliquen y refuercen los dispositivos existentes para obligar a los productores a hacerse responsables de los costos ambientales y económicos de los residuos derivados de productos de tabaco.