Dolors López Alarcón
Dolors ha sigut i és moltes coses: regidora a l’Ajuntament de Benicàssim per el PSPV, consellera delegada de RTVV, assessora d’educació inclusiva al CEFIRE i moltes més coses. El que està clar és que es una experta en discriminació masclista. El passat 27 de Febrer va venir a Crevillent a parlar de violència de gènere als mitjans de comunicació.
Ens vam reunir al saló d’actes de Centre Jove “Juan Antonio Cebrián” on Dolors ens va concedir aquesta entrevista on ens contarà la seua visió sobre la lluita contra la violència de gènere i la discriminació en els mitjans de comunicació.
Pregunta. En l’àmbit de la violència de gènere, quina és la teva tasca hui en dia?
Resposta. Ara estic com assessora de formació d’educació inclusiva al CEFIRE, al àrea d’igualtat. Estic portant endavant el treball que se’ns concita des del Pla Director de Coeducació que va presentar la Conselleria i es va llançar el passar mes de Març. Es a dir, des de l’àrea d’igualtat estem formant al professorat en coeducació.
Pregunta. Què és la coeducació?
Resposta. Durant molts anys hem ensenyat les mateixes coses a xiquets i xiquetes a nivell acadèmic però els valors no eren els mateixos. A les escoles es perpetuen els estereotips que naixen a les famílies. La coeducació és precisament el contrari, transmetre els mateixos valors i emocions a tots els alumnes, independentment del sexe.
Pregunta. Per a accedir als càrrecs que has ocupat tant al PSPV, a UGT i al Consell de RTVV, vas haver d’esforçar-te més que altres companys teus homes?
Resposta. Des de la perspectiva dels càrrecs no. Tots estem lluitant per accedir a ells. Hi ha una barrera, però no és la de l’accés.
Té altres connotacions perquè de una manera inconscient estem retransmetent allò que anomenem desigualtat que és l’origen de la violència de gènere.
Pregunta. De la seva experiència com a Consellera d’administració de RTVV, creu que als mitjans de comunicació (com a llocs de treball) es viuen situacions de discriminació sexual?
Resposta. La discriminació sexual està impregnada absolutament en tot. Impregna tota la societat, inclosos els mitjans de comunicació que, per cert, són un dels pilars bàsics de la socialització. A més a més, la discriminació per raons de gènere als mitjans de comunicació es mostra a tots els nivells; des de qui dirigeix els mitjans (cúpula general, consells d’administració etc.) fins a qui crea els editorials o qui decideix l’escaleta. Els qui fan els guions i els continguts dón homes en la seva majoria.
Quins treballs fan les dones en una professió tan feminitzada com la vostra? Els d’auxiliar, perruqueria, maquillatge etc.
Pregunta. Supose que queda reflectit als continguts.
Resposta. Efectivament. Això és el que significa traslladar a les ficcions tot el que de una manera inconscient hem viscut com a normal. Però no sols a les ficcions. També a la publicitat i a les noticies. No és solament el que contem sinó com ho contem i qui ho conta. Eixa mirada està absolutament impregnada per la desigualtat perquè està vist des d’una perspectiva patriarcal en el sentit de que reprodueix una i mil vegades els estereotips.
Pregunta. Quines mesures creu que deuen aplicar els mitjans per a resoldre aquest problema?
Resposta. Els mitjans de comunicació estan fent un treball important que no hem de negar però, encara ens falta molt de recorregut. Hem de treballar molt bé de quina forma es tracten les noticies, i no sols les de violència de gènere, encara que especialment en les de violència de gènere.
Allò de la equidistància i la neutralitat no sols no existeix a una noticia sobre violència de gènere, sinó que suposa complicitat. Mantindre’s equidistant en una noticia de violència de gènere és posar-se de part del agressor. Aleshores sabem que la manera de tractar la violència de gènere crea uns condicionants que fan que tu estigues en un lloc o en un altre, reproduint o avançant.
A més a més, crec que és fonamental la manera en la que ens tracten les noticies. No apareixen dones fent coses. A les dones ens fan coses. No som protagonistes de la informació.
Per totes aquestes raons, els mitjans de comunicació són un dels pilars de socialització diferenciada.
Pregunta. La publicitat és la principal forma de subsistència dels mitjans de comunicació. Com poden els mitjans de comunicació negar-se a emetre publicitat sexista?
Resposta. Primer, jo no sóc partidària de que les televisions públiques emeten publicitat.
Mira. Jo he estat durant 12 anys revisant cada campanya de Nadal amb una comissió els continguts que portava la publicitat que anava a la televisió pública valenciana. I havien unes recomanacions (que eren més que recomanacions) per a les empreses que volien emetre publicitat. Per tant, si s’emet publicitat ha de estar passada per el filtre de la igualtat.
Estem marcant de quina manera s’és home i s’és dona; que s’espera de l’home i que s’espera de la dona. Què se’ns ven quan es ven una colònia o quan es ven una situació professional en la que la dona és assertiva i està repartint tasques és una “mandona” i l’home és un “líder”.
Hi han pactes que ja s’han signat a nivell nacional en contra de la violència de gènere on totes les empreses públiques i privades es comprometien a no emetre publicitat sexista.
Pregunta. Però aquests pactes que vosté comenta no estan complint-se. Segueix apareixent publicitat amb contingut sexista als mitjans.
Resposta. Per això jo sempre he estat partidària que de haguera un òrgan de control audiovisual per a controlar que es compleixen els pactes. Així és amb el Consell del Audiovisual del País Valencià però necessitem que siga un òrgan sancionador. Si no es compleixen els pactes i no passa res, seguirà havent publicitat sexista als mitjans. Per això em sembla fonamental que els òrgans de control tinguen poder punitiu.
Pregunta. Quin paper hem de jugar els periodistes per a revertir aquesta situació?
Resposta. Els periodistes han de tindre molt clar quins límits no s’han de passar. I els límits són la professionalitat i la rigurositat. No es pot treballar en una noticia de violència de gènere amb la pregunta als veïns on diuen“si siempre saludaba” o “era muy simpático”. Cal preguntar als professionals i a totes aquelles persones que tenen una qualificació suficient com per a parlar d’eixa noticia.
Pregunta. Com es poden trobar consensos entre tots els actors socials per a lluitar a una contra la violència masclista?
Resposta. Crec que cal tindre un poc de sentit comú. La societat som totes i tots, aleshores, viure bé, estar còmodes, gaudir d’una vida sana, en parella o no, passa pels dos sexes. Per tant, necessitem de la complicitat de les noves masculinitats per a poder entendre que la vida en parella pot ser una vida satisfactòria, igualitària, sense que un pose per damunt de l’altre el seu desig.
Educar emocionalment i afectiu-sexual a les generacions que venen, significa que els homes també puguen gaudir de una vida molt més sana afectivament que el que estem en este moment vivint.
Pregunta. Creu que mobilitzacions com la del passat 8 de Març són necessàries per a conquerir la igualtat entre homes i dones?
Resposta. Jo crec que el abans i el després del 8 de Març de l’any passat està parlant-nos d’un moment històric diferent. Hem inaugurat en este 8 de Març del 2018 una etapa nova en la que el ritme de la igualtat vull pensar que està accelerant-se. Que realment, si parem nosaltres, les dones, para la societat. Perquè la societat està assentada en eixes tasques de cura que fan les dones i, a més, som majoritàries.
Aleshores, és impossibles viure al segle XXI d’esquenes a una realitat com aquesta. Per a enguany s’espera que siga massiva, no sé si més o menys que l’any passat, però el que es cert és que les dones estem descobrint que som la majoria de la societat i això significa que no es pot viure i legislar en contra de nosaltres. De cap manera.
Pregunta. El passat dilluns, a l’Ajuntament de Crevillent, PSPV, Compromís i el Grup de l’Esquerra van presentar una moció per a que, entre altres coses, l’Ajuntament recolzara la vaga del 8 de Març i les manifestacions. Va eixir endavant però amb l’abstenció de PP i Ciudadanos amb l’argument de que“la moción no estaba consensuada”per part de Ciutadans i, per part del PP que “Ellos son los primeros que estan con la lucha por la igualdad pero no comparten las formas”. Creu vosté que aquestes formacions polítiques intenten de veritat recolzar la lluita contra la violència masclista?
Resposta. Jo el que opine és que el PP va signar la Llei Integral contra la violència de gènere. Va ser una llei que va ser aprovada al Congrés dels Diputats per unanimitat. Això significa que per damunt dels partits, la societat espanyola ha dit prou i ha articulat una sèrie de mesures legislatives que ens comprometen a totes i a tots els que hem signat. Si ho hem fet representant a la ciutadania, nosaltres hem de continuar amb la lluita d’allò que hem signat.
Fdo: Luis Sempere
