El Grup Municipal L’Esquerra davant el comunicat emès per l’Alcalde de Crevillent fa constar les següents consideracions:
– No s’han presentat 334 al·legacions, només hi ha registrades 25, entre elles tres repetides i una de l’alcalde qui ja forma part de la comissió. El Partit Popular compta com a al·legacions les signatures de suport a la no retirada com si constituïren al·legacions individuals a l’expedient.
– No és cert que no s’hagen presentat esmenes a favor de la retirada, este mateix grup ha presentat per registre el requeriment de documentació a tractar en la Junta de Portaveus per aportar veracitat a algunes de les propostes. Entre eixa documentació un sumari de l’Audiència Provincial d’Alacant, una sentència del Tribunal Popular d’Alacant i dos actes de sessions del mateix Ajuntament de Crevillent de 1940 i 1941.
– El Grup Municipal L’Esquerra mai ha dit que la llista proposada fora dels carrers a retirar, sinó la base per a l’estudi individual de cada una d’elles. Així ho testifiquen totes les actes de la comissió de cultura que es poden consultar.
– La Llei de Memòria Històrica sí que pot ser aplicable a estos carrers encara que siguen de successos anteriors o posteriors a la Guerra Civil. Doncs de la mateixa manera que el monòlit a José Antonio Primo de Rivera, es tracta de monuments i carrers que en el seu dia es van instal·lar per enaltir el «alzamiento nacional» i per tant com a apologia del conflicte. Així ho expressen les actes de sessions plenàries de l’Ajuntament de Crevillent de 31 d’octubre de 1940 i de 10 d’octubre de 1941 quan es dóna nom a estes vies que van substituir a altres noms anteriors.
– Per a L’Esquerra, el treball de la comissió ha de ser discernir cas per cas la idoneïtat de la retirada o manteniment de cada carrer. Tenint en compte aquells que encara que es mantinguen se’ls hauria de donar una nova justificació que no siga la al·ludida en les actes franquistes. Este treball ha de ser pacient, rigorós i sense crear majors polèmiques, de la mateixa manera que es va fer amb el mencionat monòlit, i atenent a totes les al·legacions presentades.
– L’Esquerra té meridianament clar les línies roges que no traspassarà. Que aquells que hagen participat de desordres violents contra la legalitat democràtica, pertinença il·legal d’armes i assassinats a banda de la guerra, o que deuen el seu nom en «honor» al seu càrrec polític en organitzacions paramilitars o franquistes, no han de ser emblemes del que vol significar Crevillent en el futur.
Per últim, L’Esquerra informa que no s’aixecarà de la taula perquè creu que és possible el consens i que del Partit Popular depèn no tancar en fals este debat per no haver de ser reproduït per futurs governs locals.
Crevillent 17 d’octubre 2017
